El dilema de la Bisbal

Molt s’ha parlat les darreres setmanes de la diada castellera de la Bisbal del Penedès, ja que, a aquestes alçades de temporada, encara no se sap quin cartell tindrà enguany.

S’han pogut sentir tot tipus de rumors, des de què enguany no hi ha pressupost per poder mantenir una diada amb les colles grans, fins a que, simplement, es tracta d’una estratègia per poder negociar el catxet a la baixa de les colles participants, ja que, darrerament, la despesa de la diada s’havia disparat exageradament , passant perquè la diada de l’actual temporada presentaria un cartell format per colles mitjanes i petites de l’àrea del Penedès i els seus voltants, o fins i tot, mantenint les colles grans, però només dues.

Tot i així, els més preocupats pel resultat final d’aquest “culebrón” casteller, a banda dels aficionats locals i de tot el món casteller, són les colles que darrerament tenen marcada amb una x al calendari aquesta diada, perquè és important i clau en la seva trajectòria de la temporada, és a dir, Castellers de Vilafranca, Colla Joves de Valls i Colla Vella de Valls.

I és que, una mica espantats pels rumors que arriben, i potser també perquè, encara, ningú amb poder decisori del consistori bisbalenc s’ha posat en contacte amb ells, les colles afectades estan buscant alternatives per si de cas es compleixen els pitjors pronòstics. I és que la diada de la població penedesenca està molt ben situada estratègicament en el calendari casteller, a quinze dies de Sant Fèlix.

El passat dissabte, però, vaig tenir la sort de parlar amb l’alcalde de la Bisbal del Penedès, Josep Maria Puigibet, i em va confirmar que cap dels rumors que estant circulant pels voltants del fet casteller és cert, que encara tot és possible, que té la intenció de reunir-se la setmana vinet amb les colles afectades, i que quan es prengui una decisió al respecte, convocarà els mitjans de comunicació i ho farà públic. Personalment penso que enguany hauria d’intentar salvar la cita, amb dues o tres de les colles habituals, i que de cara al futur s’ha de replantejar el model de la diada, perquè l’actual, darrerament, és molt car i poc productiu, i està esgotat. Un model semblant al del Catllar, per exemple, encara que un servidor pugui ser titllat d’escombrar cap a casa, com a casteller de la Jove de Tarragona que sóc, estic convençut que seria més positiu per la diada de la Mare de Déu d’Agost. Actualment, les colles vallenques tenen seriosos problemes per poder plantejar-se dos castells de nou en aquesta trobada, i el fet de què entrés la Jove de Tarragona, probablement enlloc de la Vella de Valls, que és la que participa a la Bisbal amb menys, potser, motivació, i la que menys necessita la diada, donaria més joc, i a banda d’explotar el seu bon moment de les darreres temporades, podria facilitar que la Joves de Valls i els Castellers de Vilafranca poguessin assolir els seus objectius amb menys dificultats.

Un premi polèmic

El passat dimarts, el cap de colla dels Castellers de Vilafranca, David Miret, va rebre el premi de Català de l’Any 2010, distinció que s’atorga a través dels vots dels lectors del Periódico de Catalunya i de l’audiència dels Matins de TV3. Vagi per endavant que aquest tipus de premis sempre provocaran controvèrsia i injustícies, perquè el seu resultat sempre serà arbitrari i subjectiu.

I és clar, en el món casteller, un món passional i ple de rivalitat, la concessió d’aquest premi ha provocat, com era evident, molta polèmica i reaccions de tot tipus. Des de qui la celebrat i se n’alegrat, fins a qui l’ha maleït força, o des de qui creu que no només s’ha premiat la persona, sinó tot el món casteller, fins a qui pensa que el món de la faràndula i l’esport no ha de passar mai per davant dels grans professionals de les arts i de les ciències.

Personalment penso que un grapat de circumstàncies favorables han provocat aquesta decisió. En primer lloc la iniciativa de la pròpia colla, els Castellers de Vilafranca, que han estat vius i han vist aquí una bona oportunitat per promocionar-se mediàticament. En segon lloc, els mèrits evidents de la persona en qüestió, signant, com a cap de colla, la millor temporada de l’agrupació penedesenca, que a més fa anys que lidera el món casteller.

També ha tingut alguna cosa a veure el bon moment de popularitat de què gaudeixen els castells, gràcies a la gran atenció mediàtica que tenen avui dia, i al seu recent nomenament com a Patrimoni de la Humanitat. Tot i que per a ser justos, cal dir, com a paradoxa, que el factor patrimonial que ha ajudat als verds, no va provocar un gran entusiasme entre els seus castellers quan es va concretar en el seu dia.

En fi, enveges a banda, el premi és merescut, per a la persona, el David Miret fa anys que destaca per diversos motius, per  a la colla, els Castellers de Vilafranca són els millors des de fa temps, i pel món casteller, que pot presumir d’uns valors únics i meravellosos.