martes, 19 de abril de 2011

Estic una mica cagat!


Déu n’hi do tot el que s’està parlant, i el que és parlarà encara, dels quatre clàssics. Jo també vull aprofitar per aportar el meu humil granet de sorra al tema futbolístic del mes i, segurament, de la temporada.
D’entrada, com a culé lleugerament pessimista que sóc, he d’admetre que, com diu un d’aquells que surt a l’APM, estic una mica cagat! I és que, tot i la manifesta superioritat futbolística del conjunt blaugrana, pot succeir que es repeteixi la història de l’any passat contra l’Inter de Milà, espero que no, a la final de Copa o a les semis de la Champions, que un equip inferior, amb un grapat de jugadors rebutjats pel Barça i pel Madrid, Motta, Cambiasso, Walter Samuel, Eto’o, etc, ens va eliminar de la màxima competició europea. I a més, el Madrid és millor que l’Inter de l’any passat, tot i que també crec que el Barça és un xic millor i més experimentat que el curs anterior.
El partit de lliga del passat dissabte, de llarg el menys important dels quatre, ens va servir per treure diverses conclusions sobre el que ens espera. Un Madrid defensiu i rocós, però molt fort i molt perillós a la contra i a pilota parada. Em fa gràcia els que van criticar el plantejament defensiu de Mourinho de l’altre dia, quan és, clarament, l’única opció de què disposen per intentar guanyar al Barça. Altres equips, com el València, o algun altre, han intentat pressionar més al davant, però també han perdut o han sortit escaldats davant l’esquadra culé. Si que és trist, però, que tingués que deixar la gespa alta i sense regar per destorbar encara més el joc del Barça, però lícit totalment.
L’entrenador portuguès és molt intel·ligent, i l’opció de Pepe per davant de la defensa va ser un gran encert, per mi el millor de l’equip juntament amb Ozil quan va sortir, ja que és molt ràpid, potent i agressiu, ideal per contrarestar el joc de Messi com a fals davanter centre. També va saber tapar molt bé el joc de Xavi i Iniesta, que van ser poc protagonistes i van poder donar poques assistències amb perill, ben vigilats per Xabi Alonso i Khedira.
El Barça, tot i així, tenia el partit guanyat, però es va tornar a confiar, com en l’anada contra l’Arsenal, i en lloc d’aprofitar la superioritat numèrica de l’expulsió d’Albiol per matar el partit, va especular en excés, fet que li va costar l’empat, i gairebé la derrota, contra deu jugadors i un Madrid crescut.
La manera com va acabar el partit, però, crec que és positiva pel Barça, ja que ara tindrà ben present que no es podrà confiar en cap moment demà a Mestalla, i si és capaç de moure una mica més ràpid la pilota que l’altre dia, vigilant de no perdre-la en zona perillosa, a més d’intentar evitar al màxim els córners i les faltes, tindrà totes les de guanyar. Ara bé, crec que la final de Copa serà un partit de pocs gols, i qui marqui primer tindrà més de mig títol al sac. Espero que no arribem als penals, els cors s’acceleren massa, no és humà, i el Barça ho enllesteixi al més aviat possible. Quins nervis!!!!

2 comentarios:

  1. Joan Ramó !! que perdrà el Barça home !!! ja deus saber qui sóc no? jaajajaja!!

    ResponderEliminar
  2. I tant que se qui ets, Meri, ja, ja, ja... Com es nota que estàs de vacances! Fins la setmana vinent!

    ResponderEliminar