Els canvis en les diades

Darrerament, s’estan posant de moda els canvis en el format de les diades castelleres, amb el lloable objectiu d’intentar agilitzar-les per fer-les més suportables, tant al públic com als castellers.

Ja fa algunes temporades que, en algunes places on actuen quatre colles o més, s’ha optat pel sistema de quatre rondes sense repetició, amb opció d’una cinquena de millora si alguna agrupació no ha completat tres castells. La pionera en això dels canvis, si no estic equivocat, crec recordar que va ser la diada de Sant Magí a Tarragona, per motius evidents.

I és que, des que a la capital tarragonina hi ha quatre colles, i amb les particularitats d’aquesta diada, on les formacions han de canviar d’ubicació cada vegada que aixequen un castell, es van intentar buscar solucions. I la veritat és que la van encertar de ple, perquè la fórmula actual funciona, i s’ha traslladat, com dèiem abans, a altres diades, com la del Mercadal a Reus, o la del Primer Diumenge de Festes a Tarragona.

El Concurs també va ser innovador en aquest tema, quan va optar per les rondes sense repetició, sis en una primera instància i cinc en l’actualitat. En aquest esdeveniment biennal hi trobem, també per motius evidents, l’altre invent per agilitzar diades, les rondes conjuntes, que antigament, al segle XIX, també s’utilitzaven amb èxit.

Tarragona ha tornat a ser pionera, i ha començat a aplicar aquest sistema fora del Concurs; el passat Sant Jordi va ser la prova de foc, que es va superar amb escreix, i ara també ho volen tastar els vallencs, que faran servir la diada de Completes per posar-ho en solfa.

Aquest sistema s’ha demostrat força operatiu i vàlid per a diades de poc compromís casteller, però, per a les diades de màxims, resulta més efectiu el de rondes sense repetició, que també ha demostrat sobradament la seva eficàcia, i que diades com Sant Fèlix, Santa Úrsula i d’altres, haurien d’adoptar sense por.

El sistema de tres rondes amb repetició ha quedat obsolet, per lent, poc operatiu, perquè afavoreix a les colles “infractores”, o sigui, les que fallen en els seus intents, i perquè de vegades resulta poc entenedor per al públic i per als mateixos castellers, ja que en algunes ocasions ningú sap a qui li toca actuar.

No estaria de més que les colles, potser a través de la Coordinadora, pactessin, sense recances, optar pel sistema de quatre rondes sense repetició per a totes les diades importants i susceptibles de tenir una llarga durada. M’atreveixo, fins i tot, a proposar l’eliminació de la cinquena ronda de millora, si una colla falla dues vegades, doncs es queda amb dos castells i no passa absolutament res. No hem d’oblidar que, a banda de les rondes de castells, tenim les rondes de pilars, que en les grans cites resulten ser força productives.

I si de veritat fóssim tots valents, encara tenim l’opció de limitar a dos els peus desmuntats, una altra mesura que el Concurs ha demostrat, fantàsticament bé, que funciona i és efectiva. No entenc la por de les colles; les condicions, d’inici, podrien ser  les mateixes per a tothom, i si una colla té un dia dolent, mala sort, els espectadors i els castellers de les altres colles a plaça no tenen perquè pagar la inoperància d’aquesta colla, i definitivament tots sortiríem molt beneficiats, sobretot en l’hora d’anar a dinar o sopar, més adient per a la nostra afamada dieta mediterrània.

Article publicat en el Diari de Tarragona el dissabte, 14 de maig de 2011, però que he ampliat i completat una mica.