Una aposta valenta

Ara fa uns dies es va saber que, enguany, la diada del primer diumenge de Festes de Santa Tecla tindrà la participació de cinc colles, ja que la Joves de Valls s’afegirà a les quatre colles habituals d’aquesta trobada castellera, la Vella de Valls, els Castellers de Vilafranca, la Jove i els Xiquets de Tarragona.

A primera vista pot semblar una decisió suïcida, ja que una diada castellera de màxim nivell amb cinc colles participants es pot allargar indefinidament, i pot acabar a una hora realment inhumana. Cal recordar que, fins i tot, alguna de les darreres edicions, sobretot la de l’any 2009, la diada va prolongar la seva durada excessivament, i només hi havia quatre colles.

Però les circumstàncies del món casteller en general, i d’aquesta actuació tarragonina en particular, fan que la decisió que s’ha pres aquest any la trobi, personalment, valenta i encertada, i m’explicaré perquè.

En primer lloc perquè la Joves de Valls no ha participat mai en aquesta diada que es va crear l’any 2005. Però la seva qualitat està més que contrastada, i té unes ganes increïbles d’actuar-hi, sobretot per les circumstàncies que envolten aquesta cita: la seva situació en el calendari, la importància històrica de la plaça, i les colles que hi actuen. Per tot això, a més de les construccions de màxim nivell que pot oferir, la seva rivalitat directa amb la Colla Vella és un al·licient més per a la trobada castellera.

I està clar que fer fora una de les altres dues colles convidades era una tasca força complicada, ja que tant la Vella de Valls com els Castellers de Vilafranca, sempre que han vingut, han ofert el millor del seu repertori en aquell moment.

Tot i així, seran fonamentals totes les mesures que es puguin prendre per afavorir un ràpid i àgil desenvolupament de la diada: quatre o cinc rondes sense repetició, adoptar, potser, la limitació del Concurs dels dos peus desmuntats per a cada intent, i que les colles estiguin per la feina quan arribi el eu torn d’actuació.

L’edició d’aquesta diada enguany, però, no deixarà de ser un examen per a les cinc participants, ja que segons el seu resultat final, no només a nivell de registres castellers, sinó també en quant a durada i ritme, provocarà que aquest model pugui tenir continuïtat o no.

En definitiva penso que, amb la clara intenció de millorar el màxim possible tots els ingredients d’aquesta cita castellera, s’ha optat per aquesta fórmula que incrementa, clarament, les motivacions de tots els participants, per buscar un resultat final que situï la plaça de Tarragona, la diada del primer diumenge i les festes de Santa Tecla, cada vegada més, com un punt de referència obligada en tot el món casteller. Esperem que tots els castellers i aficionats ho puguem gaudir.

Article publicat al Diari de Tarragona el 21 de maig de 2011, que he ampliat un xic.

Els canvis en les diades

Darrerament, s’estan posant de moda els canvis en el format de les diades castelleres, amb el lloable objectiu d’intentar agilitzar-les per fer-les més suportables, tant al públic com als castellers.

Ja fa algunes temporades que, en algunes places on actuen quatre colles o més, s’ha optat pel sistema de quatre rondes sense repetició, amb opció d’una cinquena de millora si alguna agrupació no ha completat tres castells. La pionera en això dels canvis, si no estic equivocat, crec recordar que va ser la diada de Sant Magí a Tarragona, per motius evidents.

I és que, des que a la capital tarragonina hi ha quatre colles, i amb les particularitats d’aquesta diada, on les formacions han de canviar d’ubicació cada vegada que aixequen un castell, es van intentar buscar solucions. I la veritat és que la van encertar de ple, perquè la fórmula actual funciona, i s’ha traslladat, com dèiem abans, a altres diades, com la del Mercadal a Reus, o la del Primer Diumenge de Festes a Tarragona.

El Concurs també va ser innovador en aquest tema, quan va optar per les rondes sense repetició, sis en una primera instància i cinc en l’actualitat. En aquest esdeveniment biennal hi trobem, també per motius evidents, l’altre invent per agilitzar diades, les rondes conjuntes, que antigament, al segle XIX, també s’utilitzaven amb èxit.

Tarragona ha tornat a ser pionera, i ha començat a aplicar aquest sistema fora del Concurs; el passat Sant Jordi va ser la prova de foc, que es va superar amb escreix, i ara també ho volen tastar els vallencs, que faran servir la diada de Completes per posar-ho en solfa.

Aquest sistema s’ha demostrat força operatiu i vàlid per a diades de poc compromís casteller, però, per a les diades de màxims, resulta més efectiu el de rondes sense repetició, que també ha demostrat sobradament la seva eficàcia, i que diades com Sant Fèlix, Santa Úrsula i d’altres, haurien d’adoptar sense por.

El sistema de tres rondes amb repetició ha quedat obsolet, per lent, poc operatiu, perquè afavoreix a les colles “infractores”, o sigui, les que fallen en els seus intents, i perquè de vegades resulta poc entenedor per al públic i per als mateixos castellers, ja que en algunes ocasions ningú sap a qui li toca actuar.

No estaria de més que les colles, potser a través de la Coordinadora, pactessin, sense recances, optar pel sistema de quatre rondes sense repetició per a totes les diades importants i susceptibles de tenir una llarga durada. M’atreveixo, fins i tot, a proposar l’eliminació de la cinquena ronda de millora, si una colla falla dues vegades, doncs es queda amb dos castells i no passa absolutament res. No hem d’oblidar que, a banda de les rondes de castells, tenim les rondes de pilars, que en les grans cites resulten ser força productives.

I si de veritat fóssim tots valents, encara tenim l’opció de limitar a dos els peus desmuntats, una altra mesura que el Concurs ha demostrat, fantàsticament bé, que funciona i és efectiva. No entenc la por de les colles; les condicions, d’inici, podrien ser  les mateixes per a tothom, i si una colla té un dia dolent, mala sort, els espectadors i els castellers de les altres colles a plaça no tenen perquè pagar la inoperància d’aquesta colla, i definitivament tots sortiríem molt beneficiats, sobretot en l’hora d’anar a dinar o sopar, més adient per a la nostra afamada dieta mediterrània.

Article publicat en el Diari de Tarragona el dissabte, 14 de maig de 2011, però que he ampliat i completat una mica.