miércoles, 9 de marzo de 2011

Sant Mascherano

Aprofitant la setmana blanca de què gaudim els mestres, que el blog l’acabo d’estrenar, i que tenim un bon tema per un altre article, allà va.
He de reconèixer que, com suposo que a la majoria de culés mascles, els testicles se’m van posar, com es diu vulgarment, per corbata, una suor freda va recórrer tot el meu cos, i em vaig quedar tant blanc que perfectament s’hagués pogut projectar un powerpoint a la meva cara, quan Adriano, faltant tres minuts pel final del Barça-Arsenal, després de completar un gran partit i producte del cansament, va perdre aquella pilota que podia haver produït l’eliminació del conjunt blaugrana davant dels “gunners”.
Però ves per on que del no res, va aparèixer Mascherano, des d’ahir beatificat en la història barcelonista, i jugant-se el penal, va ser més ràpid que Bendtner, que va badar una mica en el control de la pilota, i va salvar als de Guardiola d’un més que possible gol, encara quedava Valdés, que hagués enviat l’esquadra culé a escoltar la musiqueta de la Champions des de la tele de la casa de cadascú.
La veritat és que “el jefecito”, va completar un gran partit, molt bé en defensa, tallant qualsevol intent de contracop dels anglesos, i ajudant a construir el joc blaugrana des de l’inici amb bon criteri i sense errades destacables. Aquest jugador es mereixia un partit així que el convertís, amb justícia, en un nou heroi de l’afició culé.
L’eliminació del Barça hagués estat justa? Veien el joc de tots dos equips està clar que no, la superioritat dels de Guardiola va ser aclaparadora, abans de l’expulsió de Van Persie i, evidentment, després més encara, però ja sabem que la justícia en el futbol, de vegades, brilla per la seva absència, estem tips de veure partits que es decideixen a favor d’un equip en l’única vegada que arriben a porta, però això també és meritori, o no. Com va dir una vegada Vujadin Boskov, aquell entrenador serbi, “fútbol es fútbol”.
Sobre l’expulsió de Van Persie, jo la vaig trobar rigorosa, tot i que, reglament en ma, es pot aplicar, però l’àrbitre se la podia haver estalviat i no hagués passat res. Està clar que va facilitar les coses al Barça, però tal com anava el partit, si Van Persie no hagués estat expulsat, crec que el conjunt blaugrana, com a mínim, hagués forçat la pròrroga, però això mai ho sabrem. L’expulsió ha enlletgit la classificació dels barcelonistes, sobretot perquè ha donat arguments a Londres i a Madrid per queixar-se, però les decisions de l’àrbitre, afortunadament, només són responsabilitat de l’àrbitre, només faltaria.
I ja per acabar, potser em cega el sentiment barcelonista, però després del primer gol de Messi, amb la gran assistència d’Iniesta i la increïble execució del menut-gegant argentí, amb barret inclòs sobre Almunia, l’àrbitre tenia que haver xiulat el final del partit, perquè aquest gol, ell solet, ja es mereixia la classificació.

3 comentarios:

  1. Oki!

    Abans que res, felicitats per la iniciativa d'obrir aquest blog.

    Estic d'acord amb tu que el primer gol del Barça va ser un golàs, un dels millors que he vist marcar mai. I és que aquest Messi sempre ens sorprèn amb una nova genialitat. La segona part no la vaig veure (vaig estimar-me més APM?), però trobo justa la classificació del Barça.

    Per cert, no ens posem d'acord: ara que el teu Nàstic va cap amunt, el barco del meu Hércules s'enfonsa! Però, en fi, com va dir Ocaña, aquell cap de colla tarragoní: "Només és futbol."

    ResponderEliminar
  2. Quin fart de patir! 2 anys de vida vaig perdre amb l'ocasió que va tenir l'Arsenal! Visca Sant Mascherano i visca també Sant Leo Messi per no fallar el penalty. Com a culé pessimista que sóc no en donava un duro, i per mí va tenir més mèrit que no pas el primer gol.
    El que m'agradaría que algú expliqués, és perque fallen tant quan xuten desde lluny. En van tenir 3 o 4 de claríssimes, i ni una va anar entre els tres pals. Com si duguéssin les botes canviades de peu. Ja sé que no és l'estil de Barça, però... Per l'amor de Déu, que aquests paios no fan res més! A part de fer rondos podríen dedicar 10 minuts de l'entrenamet a xutar, no?

    ResponderEliminar
  3. Gràcies als dos pels vostre comentaris, els primers del blog. Com bé dius, Xavi, l'Hercules ara està en un mal moment, però esperem que es recuperi, perquè la lluita per no baixar serà ferotge. i Taye, tens raó, de vegades posa nerviós això de voler arribar fins a la cuina i potser haurien de xutar més i millor, però bé, de moment ens ha anat bé d'aquesta manera, és el preu de tenir aquest estil de joc del tiqui-taca.

    ResponderEliminar